El déu Pan tocant la siringa a La Pedrera

El déu Pan tocant la siringa, un jardí, els pecats capitals, rams de flors, el déu Vertumne transformant-se per enamorant a la deessa Pomona, un festí, un sol, una àliga i fins i tot un naufragi són algunes de les escenes de les pintures distribuïdes entre els dos vestíbuls de les entrades de La Pedrera.

En traspassar la porta de ferro i forja de l’edifici ens sorprenen les pintures murals en les parets i sostres dels vestíbuls. Darrera les seves càmeres, els visitants immortalitzen cada un dels racons i les pintures els atrapen de seguida, més per la seva vistositat que pel seu reconeixement iconogràfic, atès que és difícil de percebre a primera vista.

Poc s’ha escrit de les pintures dels vestíbuls i fins i tot alguns autors han dit que aquestes no gaudien de la modernitat que La Pedrera representa. Tot i així, són part essencial del repertori decoratiu de l’edifici, que també es va estendre a l’interior dels habitatges, tot i que aquestes darrers estan, malauradament, desapareguts.

Gràcies a les darreres investigacions podem certificar l’autoria i identificar les escenes representades, tant en els vestíbuls com en l’interior del primer pis on va residir el Cònsol General d’Argentina.

El pintor simbolista Aleix Clapés (1850 – 1920) va ser l’encarregat de dirigir la decoració pictòrica de La Pedrera. El projecte pictòric dels vestíbuls consistia en pintures que imitaven tapissos de tema mitològic de la col·lecció del Patrimonio Nacional.

La tècnica emprada per a la seva execució consisteix a reproduir les fotos dels gravats en blanc i negre que Clapés tenia dels tapissos de la col·lecció del Reial Patrimoni, emprant “colors tendres diaprats“.  El diaprat és una tècnica referida a objectes decorats amb colors molt vius, usada en l’heràldica, aplicant els colors formant fullatges. Una tècnica que si bé ofereix impactants resultats, representa un exercici de gran disciplina i entrega.  Va fer servir cartrons amb la quadricula traçada per ell mateix per desprès passar-los, fragment a fragment, a les parets. Les diferents escenes van ser pintades a l’oli. En aquesta tasca van participar com a ajudants de Clapés, els destacats pintors Iu Pascual , Xavier Nogués i Teresa Lostau, per aquelles dates talents novells.

Al vestíbul de passeig de Gràcia els tapissos reproduïts representen els amors de Vertumne, déu de les estacions i Pomona, deessa dels fruits i jardins, tal com ho explica Ovidi en el llibre XIV de “Les Metamorfosis“. Segons el poeta, la deessa vivia retirada a les seves terres, on es dedicava plenament als seus deures: la collita dels seus jardins. Desconfiava de les criatures dels boscos i no deixava a intrusos, especialment de sexe masculí, entrar en els seus horts. Vertumne, per tal d’enamorar-la es transforma en segador, camperol, podador, jardiner, soldat i pescador.

Clapés reprodueix a La Pedrera només tres d’aquestes transformacions i apareix aquí transformat en un camperol. S’acosta a la deessa coronat de fenc, amb una fanga (o forquilla) a l’espatlla, fingint ser un pagès. Des del costat oposat, Pomona l’interpel·la amb un gest mentre que, a l’altra mà, porta el seu ganivet de podar.

Els tapissos van ser copiats amb una considerable fidelitat, fins i tot reproduint les sanefes que els flanquegen.

Tapís “Vertumne transformat en camperol”. S. XVI. Catàleg de tapissos del Patrimoni Nacional.

Les tres escenes del tapis estan a banda i banda de la porta i a sobre de la garita del porter.

En la part central, el tapís representa Pan i Siringa, en el marc de la llegenda romana dels déus Vertumne i Pomona.

En la mitologia grega, Siringa era una nimfa a qui agradava caçar amb arc. El déu Pan, déu dels pastors i els ramats, la va trobar un dia, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui, commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear  la siringa (anomenada així en record de la nimfa).

El tapís ho expressa de manera condensada: “Pan tocant la flauta de set canyes i, al seu costat, Siringa rebutjant-lo amb el braç aixecat”. A Pan se’l representa meitat home meitat animal,  amb dues banyes al front, el cos vellut i els membres inferiors són els d’un boc, els peus amb peülles i les potes fortes i nervioses.

D’aquesta manera tan singular, el déu Pan ens rep tocant la siringa a La Pedrera al mig d’uns espectaculars i luxosos escenaris de jardins arquitectònics en els quals es descriuen els amors de Vertumno i Pomona.

Quina millor manera de començar a treballar, visitar o gaudir de les activitats, tot sent acompanyats per déus i deesses, nimfes i un jardí florit.

Continuarà…