Una nit rere les bambolines de l’òpera, per Josep-Ramon Olivé

Recordo quan vaig anar per primera vegada al Liceu. Sense adonar-me’n amb la mort de Violetta als braços d’Alfredo de l’escena final de la Traviata vaig descobrir una pila de sensacions que envoltaven l’experiència de gaudir d’una nit d’òpera.

Josep-Ramon Olivé en el rol de Pantalone de Le donne curiose de Wolf-Ferrari.

Avui, després d’haver assistit a moltes òperes en grans teatres d’Europa… d’haver tingut l’oportunitat de viure més d’una vegada les noces entre Figaro i Susanna, ser testimoni de la mort de Mimí a la Bohème o la bogeria de Lucia, l’experiència de viure una nit d’òpera em segueix semblant estar envoltada d’una emoció especial. Entrant a l’òpera, passadissos vellutats ens condueixen a la gran sala, un espai majestuós on els daurats de les cornises i els cristalls de les làmpades penjades ens envaeixen i aturen el temps fins que s’apaguen els llums i com nens petits ens disposem a deixar-nos captivar, com si d’aquesta funció no en coneguéssim el final.

Però què passa darrera les cortines del gran teatre? Quina feina hi ha al darrera d’una posada en escena estudiada minuciosament? Per un cantant jove, poder participar en una producció d’òpera és sinònim de treball exigent i ple de matisos; és una oportunitat emocionant i a la vegada un repte; és treballar envoltat de professionals d’un enorme talent, d’un gran equip coordinat fins al més petit detall, i entre les parets de teatres que han vist recrear algunes de les millors funcions de la història.

El treball però comença després de rebre la partitura quan, coneixent bé l’obra, el cantant pot començar a treballar el personatge des d’una vessant musical, amb el treball del text, la fonètica i la dicció i en la creació i desenvolupament del personatge. És una fase de treball més individual, sovint  recolzada per coachs (pianistes amb una gran formació i talent, que aporten el millor d’ells mateixos per ajudar al cantant a treballar el seu rol).

Josep-Ramon Olivé interpretant el rol de Carles de l’òpera L’Eclipsi de García-Demestres

El director musical, una de les figures més importants per als cantants, apareix a l’inici dels assajos musicals, imprimint la seva petjada i les seves intencions en cadascun dels rols que intervindran a l’òpera. Els cantants tenen, amb ell, l’oportunitat de treballar, desenvolupar i donar matisos als seus personatges tant de manera individualitzada, com en els conjunts corresponents a les escenes de l’obra. El diàleg musical entre els personatges els fa créixer dotant-los ja del caràcter que han de tenir per poder-se presentar a escena. El gran talent del repertorista fa que s’endevini a través del piano tota la part instrumental de l’òpera com si cadascuna de les tecles fos accionada per un dels músics de l’orquestra.

El primer dia de producció es pren consciència de la gran família que crea un projecte d’aquesta magnitud. Els artesans de cadascuna de les disciplines que intervenen en el resultat final (director d’escena, director musical, repertoristes, cantants, escenògrafs, figurinistes, tècnics de llum i so, maquilladors, perruquers…) presenten el seu projecte i les seves intencions, múltiples fonts de talent que van a parar a un riu de cabal comú, amb l’objectiu d’explicar l’òpera, comunicar i traslladar les emocions de l’escenari a la platea.

El pas al treball més escènic es fa sota les instruccions del director d’escena, responsable de fer parlar la música també a través del moviment, la interpretació i l’expressió dels personatges, així com de crear les escenes, de contextualitzar, de definir el que passarà o més aviat com passarà, en un espai que reprodueix fidelment l’espai on es desenvoluparà l’escena. Per la seva banda, escenògrafs, il·luminadors, figurinistes i perruquers i maquilladors desenvolupen les seves tasques, intervenint de manera puntual en el desenvolupament dels assajos. La maquinària del rellotge en aquesta fase són els regidors, tècnics capaços d’organitzar i coordinar els professionals de les diferents disciplines i preparats per a ser capaços de fer reproduir cadascuna de les decisions preses, posteriorment en el desenvolupament de les funcions. Finalment i abans de trepitjar l’escenari, el primer assaig musical conjunt entre orquestra i cantants permetrà escoltar l’òpera en tota la seva magnitud i començar a sentir l’emoció del que serà el resultat final.

Amb l’olor de l’escenografia filtrant-se entre les cortines, els cantants pugen a escena per començar els assajos al teatre. Primer amb l’ajuda del repertorista i després ja amb la formació orquestral definitiva, l’òpera comença a dibuixar-se i ensenyar tota la seva veritat. Caldrà definir posicions, saber-se desenvolupar en l’espai, reconèixer l’escenografia i introduir-hi l’atrezzo definitiu, mentre els il·luminadors treballen posicions, i els musics al fossar, després d’un llarg recorregut de treball estan preparats per buscar balanços i complicitats amb els cantants d’escena, sota la batuta del director.

Josep-Ramon Olivé interpretant el rol de Tarquinius de
The Rape of Lucretia de Britten

I amb tota la feina feta arriba la primera nit, quan darrere el teló els actors esgoten els últims segons abans d’aparèixer a escena repassant mentalment les primeres paraules del text, els músics afinen els seus instruments i els tècnics revisen indicacions i posicions. Tot és a punt per començar. S’apaguen els llums, i la música dona pas a una nit on deixar-se endur per la sensibilitat i l’emoció.

Josep-Ramon Olivé, baríton resident al cicle Residències Musicals 2015-2016

NOTA: Si voleu gaudir d’un recital d’emocions amb en Josep-Ramon Olivé, teniu l’oportunitat de fer-ho a La Pedrera el proper 17 d’abril. Estarà acompanyat per Ben-San Lau, piano i Katarzyna Balejko, mezzo-soprano, amb obres de Mozart, Donizetti, Rossini, Txaikovski, Saint-Saëns, Britten, Liszt i Thomas.  Més informació i venda d’entrades aquí.