La restauració d’un vitrall modernista, per Jordi Bonet

La nova exposició «Modernisme. Art, tallers, indústries» a La Pedrera que ofereix una visió d’aquest moviment a través  de les arts aplicades i decoratives i en els oficis artístics que hi van tenir un paper més rellevant, exhibeix una peça que destaca especialment després de la seva restauració: el vitrall de la botiga de pianos Cassadó i Moreu, actualment propietat de la Diputació de Barcelona.

El vitrall és un dels elements decoratius d’un ric conjunt format originalment per mobiliari, mosaic, pintura mural i pintura, de la qual se n’han conservat alguns elements.

La botiga era un establiment luxós que servia a la burgesia que encarregà els grans i ostentosos edificis modernistes. Aquest vitrall, que es trobava a la façana del establiment, fou projectat per el moblista i decorador Gaspar Homar (1879-1955) amb la col·laboració del pintor Pau Roig (1879-1955).  La botiga es trobava inicialment al passatge Dormitori de Sant Francesc 27 i el 1914 es traslladà al passeig de gràcia 128, al costat de la casa Fuster, on va mantenir la seva activitat fins a 1974 moment en el que el seu mobiliari es va subhastar.

S’atribueix l’autoria dels dibuixos al pintor Pau Roig que era treballador dels tallers de Gaspar Homar i diferents fonts atribueixen la seva construcció al taller Rigalt que era el taller més gran i prestigiós de l’època.

La restauració dels vitralls és complexa, en molts casos no només comparteix les dificultats ètiques del tractament de patrimoni si no que els objectes que tractem són finestres, portes o llums de les que se’n espera una funció concreta.

La restauració, ha consistit en una neteja amb aigua i alcohol. Per a retirar les incrustacions en el vidre imprès hem usat raspall, escalpel i agulla emmanegada.

El procés ha estat el següent: per reintegrar els fragments de vidre perdut doblem algunes peces per  aconseguir el color i la textura dels vidres originals. Per reintegrar les carnacions de la figura usem un vidre bufat que gravem a l’àcid per ajustar el to del vidre nou al vidre original. Les peces reintegrades es firmen discretament amb una punta de diamant amb l’any de la restauració. Les unions de vidre original amb vidre nou les fem amb làmina de coure estanyada, mètode completament irreversible i les unions de vidres trencats originals les fem amb adhesiu epòxid especial per a vidre. La majoria d’aquestes unions són fractures antigues que ja havien estat enganxades amb un adhesiu poc adequat. Les restes d’adhesiu es retiren amb escalpel i es netegen les arestes de les peces amb acetona abans de posicionar-les i aplicar l’adhesiu nou.

Desprès d’observar detingudament l’estat del plom decidim emplomar el plafó de nou. L’estat de conservació del plom era dolent amb abundants fractures llindant a les soldadures. Si només hagués estat aquest deteriorament haguéssim considerat conservar-lo però el nombre de reparacions sobre aquest plom eren tantes que part de l’originalitat s’havia perdut amb la manipulació i vam creure més adequat canviar-lo i recuperar el traç i fluïdesa original dels ploms.

Aquesta intervenció permet a més que el vitrall sigui molt més resistent i facilita que qualsevol manipulació del vitrall sigui molt més senzilla.

Els ploms es van daurar amb esmalt rebaixant una mica el to groc del daurat però reproduint l’aspecte original que es conservava en alguns punts del plom. Finalment el vitrall es munta en un marc nou de perfil de secció rectangular per a evitar flexions no desitjades.

Aquest és un vitrall, conegut únicament per els especialistes en història de l’art i del que podeu trobar algunes fotografies en llibres i publicacions no s’ha exposat mai des de la seva compra per part de la Diputació: el podeu veure exhibit a La Pedrera fins al 7 de Febrer de 2016.

Jordi Bonet

Taller Vitralls Bonet