Olors, records i art: Les Dames de Cerdanyola, per Cristina Agàpito

L’exposició “Modernisme. Arts, tallers, indústries” incorpora innovadors recursos sensorials com per exemple l’experiència olfactiva del vitrall de les Dames del Gronxador, del Museu d’Art de  Cerdanyola.

Tant les olors com els colors són senzillament, partícules, àtoms i molècules que poden crear certes reaccions en el medi i que el nostre cervell interpreta. Quan percebem una olor, se’ns activa una zona del subconscient relacionada amb les emocions, a un nivell molt més profund del que ho pot fer la percepció visual o auditiva. Sense adonar-nos-en, relacionem moments, persones, paraules, amb olors que estan gravades en la nostra memòria olfactiva, creant lligams sorprenents.

Em permeto començar aquest text amb aquesta introducció per poder explicar la tesi que va portar-me a crear l’exposició “Olor de Cerdanyola”, tot cohesionant la història del territori i les olors, en el Museu d’Art d’aquesta ciutat.

Vaig interpretar alguns llocs i fets històrics de Cerdanyola del Vallès a través de quatre notes olfactives -el que anomenem “abecedari” dels creadors d’essències- acompanyant-los dels colors que les representen, configurant així els àmbits de l’exposició, entre ells, “L’Estiueig i el Modernisme”.

Vitrall de les Dames de Cerdanyola a la sala d’exposicions de La Pedrera.

Aquest àmbit volia descriure la innovació, l’eclecticisme, la creativitat… així com la placidesa, els berenars, les festes… mots que defineixen l’ideari de l’època del Modernisme i els estiuejos dels barcelonins a mitjan segle xx a Cerdanyola. També es va descriure la feminitat, els perfums i la volatilitat dels vestits de les senyores, sense obviar l’art del vitrall i per tant, el conjunt vitrall de les Dames de Cerdanyola.

Una vegada totes aquestes sensacions foren llegides amb les obres de colección olorVISUAL (col·lecció d’art contemporani que es forma a partir de la memòria olfactiva del col·leccionista), calia definir-les amb olors: Olor de jardins (fonts, til·lers, cedres, castanyers), Olor de Flors (rosers, glicines, gessamins…), Olor d’Estiuejants (perfums femenins, berenars a l’herba, vestits de seda…), conjuminant-les sota la nota olfactiva Floral, que es crea a partir de les matèries primeres de gerani, rosa, ilang-ilang, clavell, violeta flor, salicilat, lligabosc, jacint…. Aroma subtil, que vol descriure l’ambient, els colors i les formes que predominaven en aquell període.

Detall del vitrall de les Dames de Cerdanyola, c. 1919.

La fragància invisible ens arriba eludint els altres sentits, fent que arribem a mons oblidats: “Quan d’un llarg i distant passat res queda després d’haver mort la gent, quan les coses s’han trencat i escampat, només el gust i l’olfacte, més fràgils, però més resistents, més insubstancials, més persistents, més fidels, romanen estables durant molt de temps, com esperits, recordant, esperant, amb esperança, entremig de les runes de tota la resta, contenen serenament en la diminuta i quasi impalpable gota de la seva essència, la vasta estructura del record”. Marcel Proust, A la recerca del temps perdut.

Podeu gaudir de la fragància del vitrall de les Dames de Cerdanyola durant la visita a l’exposició “Modernisme. Arts, tallers, indústries” de La Pedrera fins el 7 de febrer.

 

Cristina Agàpito

Direcció –  Conservació

colección olorVISUAL